La caminada d'avui ens ha portat pels paratges de Gàtova. Un inici una mica asfixiant (una llarga pujada), però ha continuació tot ha anat discurrint bé, sense angoxies. Amb un temps envejable.
L'esmorzat ens l'hem menjat en el Mas de la Motxa, un edifici en procés de deteriorament avançat. Ens l'hem trobat amb les portes obertes de bat a bat i l'interior destroçat. Una vertadera pena que aquestes restes de la vida rural vagen anant-se'n a poc a poc i que hi haja gent que col·labore d'una manera tan gratuïta en què açò s'accelere.
Amb energies renovades hem anat en suau ascens cap al coll Bastero on ens hem detingut una mica sota aquella estructura metàl·lica que diuen que fou un repetidor. Tot i que feia un dia molt agradable, allà dalt bufava un ventet que no animava a estar molta estona. Per això, ben aviat, hem iniciat el descens cap a Gàtova.
El títol d'aquesta entrada és un enllaç on podeu veure unes poques imatges de l'excursió acompanyats per la melodia de la Xàquera Vella de València en versió d'Emili Someño, extreta del seu CD "Penyal d'Ifac". Esperem que us agrade.
Fins la pròxima excursió, allà pel 21 de febrer.
